Tirana colors

Tirana, capital d'Albània, any 2000. La ciutat està immersa en plena crisis econòmica i socio-política que l'està degradant. Llavors, a l'alcalde de la ciutat, Edi Rama (que havia estat escultor, jugador de bàsquet i ministre de cultura anteriorment), se l'hi acut d'agafar a un petit exèrcit de pintors per5 cobrir de colors llampants les façanes grises i tristes de les típiques construccions comunistes.


Aquesta acció li va suposar rebre moltes crítiques, com el fet de gastar-se un 4% del pressupost municipal en pintura, quan hi havien coses més urgents (aparentment) per fer. Però aquesta nomès era una visió; per contra, al centre de Tirana, s'ha generat una intensa vida social, que es manifesta per exemple, en l'obertura de numerosos cafès plens de gent jove, a part de projectar-se a l'exterior com un referent de regeneració urbana "low-cost". Edi Rama ha estat reelegit alcalde amb índex de suport molt elevats, i ara son les constructores privades les que han agafat el relleu i pinten de colors els edificis.
Aquest és un clar exemple d'acupuntura urbana que treballa en els aspectes "soft" (intangibles) de la ciutat, aquells que a simple vista no serveixen per res, però que a la llarga marquen a la població i a la relació que tenen amb el seu espai públic.